Tzitade de su Mèssicu: s’istàtua de Colombo at a èssere sostituida cun una de una fèmina olmeca

S’istàtua at a èssere istesiada in aterue. In Casteddu, imbetzes, s’istatua de Carlo Felice est semper in su matessi logu

S’istàtua monumentale de Cristoforo Colombo, chi  pro 143 annos at dominadu sa rotunda de su Paseo de la Reforma de Tzitade de su Mèssicu, a pustis de èssere istada iscostiada s’annu coladu pro dda sarbare dae is  manifestatziones de is pòpulos originàrios determinados a dda distrùere, no at a torrare prus acanta fiat.

A ddu fàghere ischire custu coa de chida coladu est istada sa guvernadora de sa capitale messicana, Claudia Sheinbaum, in ocasione de sa cummemoratzione de sa Die internatzionale de is fèminas indìgena. S’istàtua de Colombo at a èssere remplasada   dae cussa de unu personàgiu de sa tzivilizatzione olmeca. Giai dae unas cantas  chidas su Mèssicu  at aparitzadu unu calendàriu pro ammentare is  500 annos dae sa ruta de sa tzitade de Tenochtitlàn, eventu chi aiat marcadu s’agabbu de s’imperu aztecu e su cumintzu de sa colonizatzione ispagnola.

Su monumentu de su navigadore famadu, chi giai in su 1992 aiat subidu disacatos durante is manifestatziones pro is tzelebratziones de su 500 annos dae s’iscoberta de s’Amèrica, su 27 de cabudanni 2020 fiat istada impiastrada cun iscritas spry. Pro custu su 10  de santugaine 2020, duas dies a in antis de s’anniversàriu de s’isbarcu, fiat istada iscostiada pro prevènnere atos de vandalismu. Difatis, in mese de argiolas 2020, a pustis de s’ochisura de George Floyd, grupos de manifestantes in is Istados Unidos e in Amèrica Latina aiant betadu a terra is istàtuas de Cristoforo Colombo, acusadu de èssere su responsàbile de su genotzìdiu e de s’isfrutamentu de is populatziones nativas in is Amèricas.

Is protestas contra is sìmbulos de sa colonizatzione fiant arribadas a Sardigna puru, acanta su 14 de argiolas 2020 in Casteddu, s’istàtua de Carlo Felice fiat istada imbrutada cun sa vernitze ruja. S’atzione fiat istada cundennada dae su Comitadu “Spostiamo la Statua di Carlo Felice”, chi dae annos pedit de remplasare s’istàtua de su tirannu sabàudu cun una dedicada a Giovanni Maria Angioy. Giai in su 2006 s’indipendentista de Sardigna Natzione, Bustianu Cumpostu, fiat istadu denuntziadu e poi assòlvidu pro unas cantas iscritas de ofesa contra su re piemontesu.

Sheinbaum at bòlidu acrarire chi s’iscostiamentu de s’istàtua no est unu tentativu de “iscassare s’istòria” ma de garantire “giustìtzia sotziale” e de donare unu reconnoschimentu a is tziviltades chi esistiant in Mèssicu primu de sa conchista ispagnola. «Esistimus gràtzias a issas», at naradu Sheinbaum. «Est s’istòria de su paisu nostru e de sa pàtria nostra».

Su monumentu nou est òpera de Pedro Reyes chi est traballende a s’istàtua de una fèmina de sa tziviltade olmeca, chi si fiat isvilupada in su Golfu de su Mèssicu  dae su 1200 a.C. a su 400 a.C..

Dae su 1928 in Mèssicu su 12 santugaine si tzèlebrat sa “Dia de sa Raza”, una festa chi reconnoschet “s’eredade mìscia indìgena e europea de su Mèssicu” e ammentat su primu addòbiu tra Europeos e nativos americanos.

Su monumentu de Colombo, òpera de s’iscultore frantzesu Charles Cordier, collocada in su 1877 in su Paseo de la Reforma, at a èssere postu in su Parque América de su cuartieri de Polanco.

Leave a Reply

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

You are commenting using your WordPress.com account. Log Out /  Change )

Google photo

You are commenting using your Google account. Log Out /  Change )

Twitter picture

You are commenting using your Twitter account. Log Out /  Change )

Facebook photo

You are commenting using your Facebook account. Log Out /  Change )

Connecting to %s