Is Domus de Janas de Scerì, una de is prendas archeològicas prus importantes de Irbono e de s’Ogiastra

Oe andamus a s’iscoberta de sa necròpoli ipogèica prenuràgica a Domus de Janas de Scerì

In s’àrea archeològica de Scerì sunt presentes unas cantas tumbas ipoegèicas prenuràgicas de su tipu a “Domus de Janas”, chi sunt parte de una necròpoli e àrea cultuale prus manna chi no est istada galu delimitada bene. Gràtzias a sa documentatzione archeològica, in s’àrea est istadu possìbile istabilire su primu impiantu de custas tumbas durante su Neolìticu Mèdiu (4400-4000 a.C.), cun sutzessivos ampliamentos intre su Neolìticu Finale (4000-3500 a.C.) e s’Eneolìticu Finale (2600-2300 a.C.), e torradas a impreare, semper comente  logos de interru, finas a s’Edade de su Brunzu Antigu (2300–1800 a.C.).

Sas tumbas prus antigas fiant istadas istuvidas in su granitu locale cun picones de pedra tostada, comente sa diorite (pedra ferru) presente in sas formatziones geològicas de sa zona. Intre sa fine de s’Edade de su Rame e sos cumintzos de s’Edade de su Brunzu si fiant impreados fintzas trastos in ràmene tostadu, ràmene arsenicale e fintzas brunzu.

Sa Tumba n° 1 est iscavada in unu blocu erràticu de granitu locale isfrutende sa presèntzia de unu tafone (istampu naturale in sa pedra). Su monumentu si presentat iscalabradu dae su tempus, dae sos agentes atmosfèricos e de sos meda fogos chi ant contribuidu a sa cannidura de sa roca, causende sa de s’ispitzigamentu de sa cartera de manu dereta,  chi immoe s’agatat in su terrinu. Est de tipu monotzellulare cun intrada retangulare bene delineada, artziadu respetu a su tenninu e girada a nord-est. Est de forma retangulare e est pretzèdidu dae unu piticu leminàrgiu subra su cale  s’imbaraiat su portellu de serrada, in gènere una pedra o lastra bene traballada.

Sa càmera tenet unu fundu ellìticu irregulare de dimensiones piticas, fortzis no urtimada, chi podiat acasagiare unu defuntu ebbia, a su sòlitu depostu in positzione fetale, cun sa cara girada conca a s’intrada e acumpangiadu dae unu cabidale funeràriu de tipu personale e rituale.

Fintzas sa Tumba n° 2 est istuvida in unu crastu erràticu de granitu isfrutende unu tafone naturale giai presente in sa roca. Fintzas custa est de tipu monotzellulare, cun intrada pesada respetu a su pranu de su pamentu esternu, giradu conca a nord-est e bene delineadu. Tenet una forma retangulare allonghiada e est provididu de una resega pro s’incassu de su portellu de serrada.

In s’oru de sa tumba sunt istados agatados unos cantos repertos archeològicos chi permitent de datare sa prima fase de impreu de sa necròpoli a su Neolìticu Mèdiu. Prus che totu si faghet riferimentu a sa conca de unu piticu ìdolu feminile in ossu cun capeddu “a tamburello”, a su presente espostu in su Museu Archeològicu de Nùgoro, chi si podet atribuire a sa Cultura de Santu Tzirìacu (4400-4000 a.C.). S’istile e su materiale de s’ogetu regordat unas cantas istatueddas in ossu atzapadas in su Sulcis, in particulare in sa gruta naturale de Monte Meana de Santadi (SU) e in unas cantas Domus de Janas de Cannas de Suta de Carbònia (SU). Custas istatueddas diant pòdere rapresentare sa “Dea Mama” (fintzas “Grandu Mama” o “Dea Manna”) a sa cale sas polulatziones preistòricas afidaiant sos mortos issoro. Fiat sa divinidade feminile primordiale comuna a belle totu sas culturas, tziviltades e populatziones preistòricas de totu su mundu, intre Paleolìticu e Edade de su Rame, ma in manera particulare venerada in s’àrea Mediterrànea intre Neolìticu e Edade de su Rame, posca mutida Astarte dae sas populatzione semìticas, Hathor de sos egìtzios, Cibele in Anatòlia e Afrodite dae sos gregos e Vènere de sos romanos.

Leave a Reply

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

You are commenting using your WordPress.com account. Log Out /  Change )

Twitter picture

You are commenting using your Twitter account. Log Out /  Change )

Facebook photo

You are commenting using your Facebook account. Log Out /  Change )

Connecting to %s