Sardigna Megalìtica arribbat a Rùssia

A pustis de Berlinu, sa mustra intregada a is culturas megalìticas de sa Sardigna  arribbat a Santu Pedruburgu. Is tapas sighentes ant a èssere Salonicu e Nàpoli.

Sighit sa grandu espositzione biagiante fatu de s’Europa de su progetu pluriennale de Heritage Tourism de sa Regione Autònoma de sa Sardigna dedicadu a s’archeologia, chi pro sa prima borta ponet a su tzentru de s’atentzione internatzionale  su megalitismu isulanu, finas cussu nuràgicu.

Su nùmene de sa mustra est “Sardegna Isola Megalitica. Dai menhir ai nuraghi: storie di pietra nel cuore del Mediterraneo”, e est un’eventu promòvidu dae s’Assessoradu de su Turismu, Artesania e Cummèrtziu  de sa Regione Sarda, paris cun su Museu Archeològicu Natzionale de Casteddu e sa Diretzione Regionale Museos de sa Sardigna, cun su patrotzìniu de su MAECI e de su MIC, cun sa collaboratzione de sa Fundatzione de Sardigna e su coordinamentu generale de Villaggio Globale International. Sa mustra at retzidu sa Medàllia de su Presidente de sa Repùblica.

Est duncas su megalitismu s’acàpiu pro unire is fatos de sa Sardigna seberadu dae sa diretzione sientìfica de sa mustra, formada dae Federica Doria, Stefano Giuliani, Elisabetta Grassi, Manuela Puddu e Maria Letizia Pulcini, cun su coordinamentu de Bruno Billeci e Francesco Muscolino, a is cales s’agiunghent in su comitadu sientìficu Manfred Nawroth, Yuri Piotrovsky, Angeliki Koukouvou e Paolo Giulierini. S’avesu a pesare edifìtzios cun elementos lìticos de dimensiones mannas est istada sa tendèntzia chi at caraterizadu s’ìsula pro meda tempus, dae s’edade Neolìtica, colende dae s’edade de su Brunzu, finas a s’edade de su Ferru, e marcat galu oe su paesàgiu sardu gràtzias a sa presèntzia de 7000  nuraghes.

Sa mustra biagiante est cumentzada in làmpadas, in su Museu Natzionale pro sa Preistòria e Protostòria, e a pustis de su Museu Istatale Ermitage de Santu Preduburgu, dae santugaine a ghennàrgiu 2022, at a arribbare a su Museu Archeològicu Natzionale de Salonicco (dae su 11/02/22 a su 15/05/22) e a su Museu Archeològicu Natzionale de Nàpoli (dae su 10/06/22 a su 11/09/22).

Duncas, finas a cabudanni de su 2022, is “domus de janas” de època neolìtica e eneolìtica, is “deas mamas”,  is brunzetos nuràgios de s’Edade de su Brunzu, is “tumbas de gigantes”, finas a arribbare a is istàtuas de Mont’e Prama, ant a èssere suta is rifletores internatzionales.

In custas dies difatis sunt lòmpidos a Rùssia is belle 200 repertos bènnidos dae is museos archeològicos de Casteddu, Nùgoro e Tàtari, fintzas unu de is gherreris de Mont’e Prama, prèstidu etzetzionale chi est istadu possìbile gràtzias a su Ministeru de sa Cultura italiana e a sa diretzione de su Museu Archeològicu Natzionale de Casteddu.  A sa tzerimònia de lunis coladu, chi at inchingiadu sa mustra, su diretore de s’Ermitage Michail Pëtrovskij at sutalineadu s’importàntzia de sa cultura megalìtica e nuràgica sarda e de sa mustra ammaniada in s’Ermitage: «Is materiales espostos in custa mustra nos faghent intrare in una realidade comente cussa de is nuraghes e de is tumbas de is Gigantes, faeddos chi  parent essidos dae una paristòria. Si allegamus de Stonehenge, chi est famadu in totu su mundu, depimus subènnere chi cussu logu est comente si siat unu pipiu deretu de nàschere, si ddu paragonadu a su chi podimus bìdere oe in custa mustra».

Leave a Reply

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

You are commenting using your WordPress.com account. Log Out /  Change )

Twitter picture

You are commenting using your Twitter account. Log Out /  Change )

Facebook photo

You are commenting using your Facebook account. Log Out /  Change )

Connecting to %s