Sa riforma sanitària de sa regione: ite nde narant sos giòvanos de sa Sardigna tzentrale

Ite nde pensant sos giòvanos de su tzentru de sa Sardigna de sa riforma sanitària de sa regione Sardigna? Nos ddu faghet a ischire Danilo Campus de su sòtziu Giovani per la sanità Barbagia-Mandrolisai-Gennargentu, intervistadu dae Riccardo Pisu Maxia pro su  situ de informatzione S’indipendente.

In sos meses colados sa situatzione de sa sanidade pùblica in Sardigna at mutidu a sa mobilitatzione mìgias de tzitadinos. Dae su Màrghine a s’Ogliastra, dae sa Barbagia Mandrolisai a su Sarcidanu, sunt istadas medas sas rechestas pro su riprìstinu de sos servìtzios ospedalieris e territoriales postos in discussione mescamente pro sa mancàntzia de mèdicos ispetzialistas e de risursas. Tra sos comitados nàschidos dae pagu b’est Giòvanos pro sa sanidade Barbagia-Mandrolisai-Gennargentu (FB, IG), formadu solu dae giòvanos suta  sos 40 annos. Danilo Lampis, est unu de sos cumponentes de su grupu. Acò ite at naradu

Amus detzisu de nos riunire in unu comitadu de giòvanos pro duos motivos. Primu pro ite intendimus su bisòngiu e sa responsabilidade de contribuire in manera ativa a su riscatu de su territòriu nostru, chi est bivende una crisi demogràfica, sotziale e econòmica manna: nos semus mobilitados pro afirmare su deretu a restare – o a torrare- in sas biddas nostras, e nois giòvanos devimus èssere sos primos a lu chèrrere. No est prus tempus de delegare rispostas a una polìtica regionale a s’ispissu subalterna a sos interessos de sa sanidade privada e pro su prus surda a sas difucultades de sas àreas internas. Amus assistidu pro medas annos a su declinu. In su mentres medas de nois sunt emigrados o, peus ancora, si sunt rassignados a custa situatzione. Como imbetzes nos cherimus pònnere in giogu, ca pessemus chi sos puntos de bista nostros, sas sabidorias nostras e sas cumpetèntzias in su campu sanitàriu de diversos de nois potzant èssere ùtiles fintzas pro imaginare polìticas sanitàrias innovativas e prus a curtzu a sos bisòngios de sas comunidades de cras.

Su segundu motivu est chi chergiamus dare unu signale a sa polìtica sarda: sena una sanidade pùblica de calidade e difùndida in su territòriu, totus sas bellas paràulas subra sa lota a s’ispopulamentu sunt inùtiles e ofendent s’intelligèntzia nostra. Comente a nois b’at chentinas de giòvanos chi diant pòdere dare unu contributu detzisivu a su rilantzu de sa Sardigna de sas biddas. Semus sos tzitadinos de su presente, ma mescamente de su cras. Si sa classe dirigente de immoe no at a dare rispostas adeguadas a sas rechestas nostras subra sa sanidade,  in sos deghe annos imbenientes, s’àrea geogràfica nostra s’at a mòrrere.

Pro su chi interessat su depotentziamentu de ispidales comente su San Camillo, creimus chi non podent èssere sos tzitadinos a pagare sos sèberos ideològicos de su perìodu de s’austeridade. Comente amus naradu medas bias, sa sanidade pùblica sarda est in còdighe ruju. E a sos còdighes rujos si dat prioridade màssima, garantende un’atzessu lestru a sas curas, chi traduidu signìficat sèberos polìticos e finantziàrios istraordinàrios. Prima de totu, puru essende in parte una càusa de su depotentziamentu de sos presìdios ospedalieris comente a su nostru, pensamus chi siat netzessàriu chi su territòriu nostru rispetet su chi est prescrìvidu dae sa normativa natzionale e regionale, ca pro como semus a suta de issa. Difatis, segundu s’allegadu 1 de su DM 70/2015 e sa ridefinitzione de sa Rete Ospedaliera sarda de su 2017, s’ispidale de Sòrgunu diat dèvere èssere un’ispidale de sede discumbeniosa.

Chie  cheret cumprèndere su dramma de sa situatzione de su PO San Camillo, podet bisionare sos servìtzios previstos in sos documentos mentovados e los podet cunfrontare cun sa realidade de sos fatos. Fatos chi faeddant de unu Prontu Sucursu declassadu a Puntu de su Primu Interventu, su cale s’òcupat de còdighes biancos e birdes, sende chi no est prus prevìdida sa presèntzia de anestesistas e rianimadores e chi sa radiologia no est prus atzessìbile in oràrios noturnos o festivos. Sos fatos faeddant puru de un’unidade operativa de Chirurgia serrada, unu repartu de Meighina interna in forte dificultade pro sa farta de mèdicos, de una Nefrodiàlisi chi funtzionat solu tres bias a sa chida, de unu laboratòriu anàlisi serradu, de una serrada de sos servìtzios laboratoriales ispetzialìsticos de fisiatria e diabetologia (cun 1200 diabèticos de totu sas edades lassados a s’isbandu dae un’annu). Dia pòdere sighire cun s’elencu de sas mancàntzias, non solu de orgànicos ma a bias fintzas de machinàrios, ma su puntu est chi oramai s’apretu s’est fatu normalidade. Su resurtadu est chi in su territòriu nostru, comente inmedas àteras zonas de s’Ìsula, est benende a mancare su deretu a sas curas in totu sos livellos, dae s’assistèntzia primària a s’emergèntzia  de urgèntzia.

S’Assessore Nieddu, pro more de sa pressione de sos comitados e de sas amministratziones comunales, in s’addòbiu fatu durante sa manifestatzione regionale pro sa sanidade pùblica acontèssida su 24 de santugaine, tra sas vàrias cosas at cunfirmadu s’azeramentu de sas listas de isetu in sos ispidales pùblicos, at faeddadu de solutziones pro cugugiare sas sedes bòidas de sos mèigos de famìlia, de cuncursos noos a tempus indeterminadu pro mèdicos ispetzialistas e de assuntziones noas pro sas àteras figuras  mancantes, de risursas noas pro s’amodernamentu tecnològicu e s’edilìtzia sanitària, de intzentivos pro cumbìnchere sos mèigos a pigare possessu de sos incàrrigos in sos ispidales perifèricos. Sunt initziativas positivas ma tardivas e mescamente non risolutivas.

Sa polìtica isolana diat dèvere discutire una bera reforma sanitària de sa parte de sas sardas e de sos sardos chi non si lìmitet a s’assetu istitutzionale e organizativu, comente est istadu immoe cun s’istitutzione de s’ARES e sa torrada de sas ASL. Diant serbire duas cunditziones basilares.

Primu de totu sa Regione diat dèvere abèrrere unu cunfrontu beru – in modu durajolu e non reduidu a un’auditzione in cummissione sanidade – cun sas amministratziones, sos sindacados, sos òrdines e collègios professionales, sos comitados, interessende gasi puru sas mègius cumpetèntzias presentes in sas universidades e in sa chirca. In su segundu logu, a proposta isvilupada, si diat dèvere abèrrere unu cunfrontu cun s’Istadu, disegnende unu modellu de gestione sanitària adatu a sas caraterìsticas demogràficas e territoriales nostras, ausentes in sa bisione chi aiat ispiradu sa reforma sanitària de sa giunta Pigliaru. Serbit  una batalla de responsabilidade e autoguvernu de giogare in prus mesas, cumpresu cussa aberta dae su ministru Speranza in funtzione de sa revisione de su DM 70/2015 prevìdida dae su Patu pro sa Salude 2019-2021 ratificadu in sede de Cunferèntzia Istadu-Regiones.

In riferimentu a sos territòrios perifèricos e ultraperifèricos comente su nostru – chi sunt cussos chi sufrint de prus –, sa Regione diat dèvere persighire duos macro-obietivos: superare sa tzentralizatzione  in pagos ispidales, afortiende de orgànicos e servìtzios sos ispidales de I livellu e de sede discumbeniosa, e fàghere de totu pro more chi in su decretu revisionadu s’istabilant istandard relativos a s’assistèntzi territoriale, chi oe sunt ausentes.

Non cherimus unu modellu fallimentare, comente est essidu a campu durante sa gestione de sa pandemia in Lombardia, chi non pro nudda est caraterizadu dae unu ruolu forte de sa sanidade privada cunventzionada chi est basada subra s’idea chi prus  persones atzedent a sas prestatziones ospedalieras, prus aumentant sos profitos.

Unu modellu fundadu subra s’interessu pùblicu, imbetzes, devet tènnere comente  obietivu sa pigada in càrrigu de su tzitadinu cun servìtzios difusos in su territòriu. Totu a s’imbesse de sa tendèntzia atuale, chi dae annos custringhet a andare a su Prontu Sucursu pro cale si siat problema, creschende sos ricòveros impròprios mescamente pro diabete, maladias purmonares e ipertensione, mentras chie sufrit de maladias crònicas s’agravat semper de prus!

Leave a Reply

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

You are commenting using your WordPress.com account. Log Out /  Change )

Google photo

You are commenting using your Google account. Log Out /  Change )

Twitter picture

You are commenting using your Twitter account. Log Out /  Change )

Facebook photo

You are commenting using your Facebook account. Log Out /  Change )

Connecting to %s