Subra de su pranu granìticu de Selene, a milli metros de artària, , as a iscobèrrere un’ammajadora testimonia de sa tziviltade nuràgica. Su cumplessu archeològicu, chi torrat a artziare a un’edade cumprèndida intre su Brunzu mèdiu e finale, est costituidu dae su nuraghe Gennacili, ingiriadu de un’aglomeradu de unas 200 cabannas e muros difensivos, su nuraghe est costruidu subra de un’ispuntone pedrosu
ma semper de prus oe in medas si pedint : Esistet un’iscritura nuràgica? Unu mistèriu: sa limba de is nuràgicos !
Esistet un’iscritura nuràgica? Unu pòpulu capatzu de una gasi arta cultura e tecnologia costrutiva podiat disconnòschere unu sistema de comunicatzione gasi essentziale? Su raportu continu cun sas tziviltades de s’Est de su Mediterràneu no at a àere segugiadu s’imbentu de un’alfabetu sìmile, in impreu a cuddos pòpulos, fintzas a is antigos sardos? Pregontas chi in medas, istudiosos e simpres apassionados, si sunt postas dae in antis s’imponente lassat chi sa millenària cultura antiga at lassadu in Sardigna.
s’Istòria de sa terra de Sardigna, e de su pòpulu de is Sardus est importante. Nos agiudat a cumprèndere su tempus de oe e nos permitit de otènnere unu tempus benidore mègius.
Comintzende de sa Preistòria finas a arribbare a oe su sardu bivet e faeddat in Sardigna, At faeddadu in Sardigna finas dae cando s’òmine at tentu su donu de sa paràula. Oe connoschimus su sardu chi oe si faeddat in Sardigna ma cale limba faeddaiant iss òmines nuràgicos ?
Unu mistèriu: sa limba de is nuràgicos
Unu mistèriu mannu est cussu de sa limba de is Sardos nuràgicos. Non nd’ischimus nudda de sa limba chi faeddaiant is antepassados nostros in su tempus de is nuraghes. No ischimus ite limba impreaiant in su comunigare de fitianu intre issos. In prus, no ant galu atzapadu peruna iscritzione in sardu nuràgicu. Ant
iscobertu petzi unos cantos signos isulados, chi diant pòdere èssere interpretados comente signos Alfabèticos. Pro totu custu, non podimus ischire si is Sardos nuràgicos connoschiant s’iscritura.
Tue as in pessu istudiadu chi s’iscritura fiat cumparsa in s’Oriente Bighinu prus o mancu in su 3.000 a.C. As
istudiadu is pòpulos de sa Mesopotàmia, chi trapaiant is tauleddas de arghidda cun s’iscritura “cuneiforme”. E as istudiadu su pòpulu de s’Egitu Antigu, chi pintaiat is geroglìficos in is pabiros.
In su tempus de is Sardos nuràgicos, s’iscritura fiat connota e ispaniada in su Mediterràneu. Paret impossìbile chi sa tziviltade de sa Sardigna, bona a fraigare monumentos gasi maestosos che a is nuraghes e isculturas gasi galanas che a is Gigantes de Monte Prama, no àeret s’iscritura sua. A die de oe is istùdios sighint e isperamus chi luego diant una resposta a custu mistèriu.
Esistet un’iscritura nuràgica? Unu pòpulu capatzu de una gasi arta cultura e tecnologia costrutiva podiat disconnòschere unu sistema de comunicatzione gasi essentziale? Su raportu continu cun sas tziviltades de s’Est de su Mediterràneu no at a àere segugiadu s’imbentu de un’alfabetu sìmile, in impreu a cuddos pòpulos, fintzas a is antigos sardos? Pregontas chi in medas, istudiosos e simpres apassionados, si sunt postas dae in antis s’imponente lassa chi sa millenària cultura antiga at lassadu in Sardigna.
in manera giusta, s’acadèmia de is archeològicos protzedit ancora cun iss pees de prumu, in isetu de cunfirmas in manera sientìfica inapellàbiles, unos cantos ricercadores indipendentes (comente a su professore Gigi Sanna chi a custos istùdios at dedicadu diversas publicatziones) non tenent duritos: «is nuràgicos teniant un’iscritura e b’at diversos repertos chi l’atestant».
Naturalmente fintzas archeòlogos de crara fama si sunt espressados in favore de s’esistèntzia de s’iscritura de is nuràgicos, unu de custos est Giovanni Ugas: «Non tenimus documentos riferìbiles a s’edade de su brunzu, francu iss sinnos subra de is lingotos de ràmene chi atestant però un’iscritura non sarda. Sunt istados atzapados, imbetzes, a su mancu 65 sinnos de iscritura de cuntestos tzertos de edade nuràgica, riferìbiles a s’IIX-sèculu IX a.C. Repertos chi acudint dae unu mundu però in manera radicale cambiadu in s’istrutura econòmica e sotziale: sa cultura chi aiat prodùidu sa grandu lassa de Mont’e Prama, una sotziedade chi colat dae s’organizatzione tribale a cudda aristocràtica».
Ufìtziu Limba Sarda Ogliastra 