Loceri: S’ortu de santu Tomasu intituladu a Grazia Deledda

Loceri: S’ortu de santu Tomasu intituladu a Grazia Deledda

In Sardigna, pro is 150 annos dae sa nàschida de Gràtzia Deledda prèmiu Nobel pro sa literadura s’amministratzione comunale at detzìdidu de intitulare su parcu nomenadu s’ortu de santu Tomasu a Gratzia Deledda ponende una targa in memòria sua. Sa Targa est istada fata de un’Artista de sa Bidda Alessandro Podda chi l’at fata in fotoceramica e in custas dies at a bènnere inaugurada

Grazia Deledda, est nàschida su 28 de cabudanni de su 1871, in Nùgoro.Is tzelebratziones, comintzadas in su 2021, ant a sighire in su 2022, finas a su 28 de cabudanni. 

Su capu de s’Istadu, Sergio Mattarella,  at naradu: “A 150 annos de sa nàschida de Gràtzia Deledda, sa Repùblica tzèlebrat una fèmina de talentu a beru mannu, un’iscritora sensìbile e profunda, una personalidade chi at datu lustru a s’Istadu finas a cunsighire – ùnica fèmina italiana – su Prèmiu Nobel pro sa literadura in su 1927”. Sa narratzione de Gràtzia Deledda, at agiuntu, “teniat una forte càrrigat ètica, chi at contribuidu a rèndere universales su dolore, su calore, is sentimentos de is personàgios ispirados dae sa terra sua. Sa bisione sua de s’esistèntzia umana, unida a is calidades de is òperas, sunt istados de su totu reconnotos in is motivatziones de su Nobel, chi ant esaltadu sa potèntzia sua de iscritora, sustentada dae un ideale a beru artu. Un’eredade chi rendet ancora prus ricu su patrimòniu de sa literadura italiana”.

Iscritora intensa e fecunda, sa fama de Gràtzia Deledda, in su sèculu coladu, s’est difùndidu in totu su mundu. Una figura de importu mannu chi si cunsìderat su fatu chi est nàschida in una terra pòvera e biviat in un’època chi non premiaiant is aspiratziones de is fèminas.

Fiat nàschida in Nùgoro su 28 de cabudanni de su 1871, sa de chimbe de sete  fìgios  de una famìlia benestante. A pustis de àere frecuentadu is iscolas finas a sa de bator elementare, Gràtzia Deledda aiat sighidu is istùdios cun unu pretzetore pro ite chi a su tempus, in Sardigna, is pitzocas non frecuentaiant is iscolas superioras. Difatis sa formatzione sua, e prus che totu cussa literària, est istada dae “autodidatta”.

Aiat publicadu sa prima paristòria sua in su 1886, cando teniat bìndighi annos, in unu giornale nugoresu. Duos annos a pustis aiat cumintzadu a traballare cun unos àteros giornales e rivistas, in antis sardas e poi romanas, ma a bellu a bellu at incumentzat a devènnere prus nòdida e apretziada. Grazia Deledda est istada un’apassionada ricercadora e un’originale istudiosa de is traditziones sardas. Non nch’est romanzu o paristòria de s’autora nugoresa chi non siat riferidu, in manera prus o mancu direta, a is traditziones populares de sa Sardigna, a is famados “contos antigos” o “contos de foghile” de sa cultura sarda. E custu pro ite ci nono comente at a èssere possìbile contare a is istràngios s’ìsula de is nuraghes, sena fàghere riferimentu a is traditziones etnogràficas suas e religiosas, ancora oe gasi rispetadas.

In su mese de santu miali de su 1899 si fiat trasferida a Roma e s’annu sighente aiat cojuadu Palmiro Madesani, funtzionàriu de su Ministeru de is Finàntzias, connotu a Casteddu duos meses in antis.

Sa notoriedade est lòmpida cun su romanzu “Anime oneste” (1895), duncas aiant sighidu “La giustizia”, 1899 e  “Dopo il divorzio”, 1903, torradu a imprentare cun su tìtulu “Naufraghi in porto”, 1920; “Elias Portolu”, 1903; “Cenere” 1904; “L’edera”, 1908. Poi ancora is paristòrias de “Chiaroscuro” (1912) e is romanzos “Colombi e sparvieri” (1912) e” Canne al vento” (1913); “Il segreto dell’uomo solitario”, 1921; “Il Dio dei viventi”, 1922; “Annalena Bilsini”, 1927; “La vigna sul mare”, 1932; “Cosima”.

In su 1903 at publicadu “Elias Portolu”,  s’istòria de una famìlia de pastores sardos, chi at cunsagradu Gràtzia Deledda comente a iscritora de su primu pranu de su panorama italianu. Comintzat gasi unu perìodu longu prus o mancu binti annos a su cumentzu de su 1900 chi est su prus fecundu pro s’iscritora chi in custos annos at publicadu a beru medas òperas teatrales e romanzos, is prus importantes de vida sua: intre su 1904 e su 1913, pùblicat “Cenere”, de cale benit tràidu unu film interpretadu dae Eleonora Duse, “L’edera”,” Sino al confine” e “Canne al vento”. 

“Cannas in sa strasura” est s’istòria de sa famìlia Pintor, un’erederu nobiliare sardu:

”Canne al vento” est s’òpera prus nòdida de sa Deledda, publicada in su 1913 comente a medas unas àteras òperas est pro primu a apuntadas in unu periòdicu e poi  publicada in un’ùnicu volùmene. S’istòria est contada in tempos diversos: unu de custos contat s’istòria de sa famìlia Pintor, un’erederu nobiliare sardu su cale capu famìlia, Don Zame, est un’òmine mannosu e autoritàriu chi còmpidat is fìgias e ddas tenet serradas in domo pro amparare su prestìgiu e s’onore de sa famìlia.

Si tratat de s’òpera prus cumplessa de s’iscritora sarda, in cale s’analizant is efetos de is mudas lestras de sa modernidade in sa cuotidianidade de sotziedades ancoradas a modos de vida traditzionales, in particulare inoghe est s’impostadura in manera tètera patriarcale de sa famìlia a èssere posta in evidèntzia. A custos pranos s’agiunghent cussos traditzionales de sa narrativa de Gràtzia Deledda: s’ambientatzione in una Sardigna agreste, arcàica e mìtica,  su fatu chi guvernat su destinu de is òmines e chi issos non podent cambiare e is òmines matessi, cumandados dae sa natura issoro e de is sentimentos issoro.

 Gràtzia Deledda at iscritu peri poesias medas.  De sighida una poesia  in sardu:

America e Sardigna

-O limbazu chi ammentas su romanu
durche faeddu de sa patria mea,
tristu comente cantu ‘e filumena
chi in sas rosas si dormit a manzanu,
cola su mare, e cando in sa florida
America nche ses a tottus nara
chi s’isula ‘e Sardigna isettat galu
de esser iscoperta e connoschida…

Gràtzia Deledda, Nùgoro, 19.02.1893

A su presente est s’ùnica iscritora fèmina italiana a àere retzidu su Nobel pro sa literadura. Gràtzia Deledda est morta su 15 o su 16 de austu de su 1936 a càusa de unu tumore a su sinu, belle deghe annos a pustis de su Nobel. In ocasione de is 150 annos dae sa nàschida s’iscritora sarda su Ministeru pro s’Isvilupu econòmicu at emìtidu unu francubullu dd’onorare, su segundu a pustis de cussu emìtidu in su 1971.

Leave a Reply

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

You are commenting using your WordPress.com account. Log Out /  Change )

Google photo

You are commenting using your Google account. Log Out /  Change )

Twitter picture

You are commenting using your Twitter account. Log Out /  Change )

Facebook photo

You are commenting using your Facebook account. Log Out /  Change )

Connecting to %s