Loceri: Rosàriu in limba sarda: fidi e cultura de is Sardus de oi

Pregai in limba sarda non bolit nai  a torrai in segus ma est preghiera in atu. Est annuntziatzioni sempri noa. No est unu torrai a su connotu, ma  est abertura a  s’atualidadi est investimentu ispirituali, est narratzioni de su presenti chi nos s’est lòmpiu de su passau e si  prospetat po su tempus benenti.

Loceri bivit in s’atualidadi sa pràtica de su Rosàriu narau o cantau in limba sarda. Funt presentis giai dùs sòtzius de su rosàriu unu cumpostu de òminis e s’atru de fèminas. In particulari sa confraria de su Rosàriu, in s’istatutu narat chi un’elementu caraterizanti de sa cunfraria est su de custodiri e promòviri s’impreu de sa limba sarda e de sa cultura popolari in sa vida ispirituali po incarnai  in sa vida pròpia su messàgiu de Gesu Cristus.

SU ROSARIU IN SARDU IN TOTUS IS PARTIS SUAS

Custu scritu nascit cun s’idea de agiudai a connosciri mellus, s’ usantza de narai su rosàriu, tenendu contu de su chi s’ est bènniu, de su tempus antigu e su chi serbit po nai s’ orrosariu, cumpletu in totus is partis suas in limba sarda.

            Sa“pietas” at isvilupau sa pregadoria de su Rosàriu, sostitutiva pro su pòpulu, de sa pregadoria de is Oras[1]. Maria est s’orante perfeta, figura de sa Crèsia. Candu dda pregaus, cun issa adereus a su disìgniu de su Babu, chi mandat su Fìgiu sù po salvai totu is òminis. pregaus cun Maria e dda pregaus. Sa pregadoria de sa Crèsia est comenti sustènnia de sa pregadoria de Maria,[2].

                        Grandu importantzia tenit su raportu, tra sa cultura, e su Messagiu de Salvesa tocat a tenniri coragiu, de fai unu caminu de inculturatzioni de sa fidi nostra,  de modu, chi s’evangeli penètridi,  is ànimas nostras e de is culturas, chi s’agatant, in totu su mundu, po fai cresciri sa Fidi, sa Spera e s’ Amori.

Cantai su rosàriu, olit’essi un agiudu, po pentzai is cosas principalis, sucedias  in sa vida  de Gesùs.  Issu, s’est fatu unu de nosu, po mori chi nosu, essareus connotu s’amori de Deus. « Deus, at amau aicci meda su mundu,  ca  at bofiu donai su Fillu su, de modu ca  chini essat cretiu a sei , essat otentu s’eterna vida » (Gv 3,16).Cantai su rosàriu, olit’essi, un’àndala pedagògica de su raportu nostru cun Deus. Olit’éssi, unu castiai a Gesùs cun is ogrus de Maria. Po s’incrarai, in cuddu misteru de vida de amori infinìu, chi issu, coru amàbili, a tentu po nosu[3].

Leave a Reply

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

You are commenting using your WordPress.com account. Log Out /  Change )

Twitter picture

You are commenting using your Twitter account. Log Out /  Change )

Facebook photo

You are commenting using your Facebook account. Log Out /  Change )

Connecting to %s