Sa Batalla de Seddori (Nudda de festare, ma de subènnere e de istudiare)

Testu originale iscritu dae Frantziscu Casula, pro su blog Pesa Sardigna

Oe, su 30 de mese de làmpadas, sunt colados 611 annos dae Sa Batalla de Seddori: forsis sa die prus mala pro totu s’istòria nostra pro ite at marcadu s’incumentzu de sa fine de s’indipendèntzia e de sa libertade de is Sardos e de sa Sardigna. Una fine chi però non fiat iscontada e nemancu segura. Difatis cun s’ùrtimu Marchesu de Aristanis, Leonardo de Alagon, (dae su 1470 a su 1478) in s’ìsula s’ant a pesare torra abbolotos e rebellias contra is catalanu-aragonesos, chi ant a acabbare cun sa batalla de Uras (1470) e in fines cun sa derrota disfortunada e detzisiva de Macumere (1478).
Una data iscuminigada, paris cun cussa de 238 a.C. chi at signadu s’incumentzu de s’ocupatzione e de su domìniu romanu; paris cun cussa de su 1297, cando su papa Bonifàtziu VII, cun sa Bulla Licentia Invadendi, at infeudadu su regnu de Sardigna e Còrsica, in manera abusiva, a Giacu II de Aragona, cumbidende•ddu difatis a invàdere e a ocupare cun s’esèrtzitu is duas Ìsulas, cosa chi difatis at a sutzèdere, nessi pro sa Sardigna; paris cun cussa de su 1820, cando sunt istados emanados is “Editos de is Chiudendas”, chi ant postu fine a s’impreu comunitàriu de is terras de su pòpulu, leadas in possessu dae is meres noos in modu illegale, pro mesu de abusos e violèntzias; paris cun cussa de su 1847, cando cun sa “Fusione Perfeta”, sa Sardigna nche at pèrdidu su parlamentu suo.
Su 30 de mese de làmpadas 1409 difatis, a probe de Seddori, s’esèrtzitu sìculu-catalanu-aragonesu, ghiadu dae Martinu su Giòvanu, Re de Sitzìlia e Infante de Aragona, aiat bìnchidu e ispèrdidu s’esèrtzitu sardu-giuigale cumandadu dae Gullielmu III Visconte de Narbona, ùrtimu giùighe-re de su Giudicadu de Arborea. In custu modu est sessada sa soberania e s’indipendèntzia natzionale de sa Sardigna chi, a pustis de medas batallas sambenosas, is Sardos-Arborensos, prima cun Marianu IV e posca cun sa fìgia Lionora, fiant chessidos a s’assegurare, parende barra a is Catalanu-Aragonesos e duncas resessende a otènnere su controllu de totu su territòriu sardu e crompende in custu modu su bisu de unificare sa natzione sarda intrea.
Su regnu de Arborea difatis dae su 1392 a su 1409 at a cumprèndere totu s’Ìsula, francu Casteddu e S’Alighera. S’ìsula at a èssere guvernada e gestida segundu sa Carta de Logu, pro is tempos una costitutzione meda a in antis e moderna, promulgada dae sa reina Lionora, chi at abarrare in vigèntzia pro 435 annos, finas a su 1827, cando at a èssere remplasada dae su Còdighe Felicianu.
Ma torremus a sa batalla de Seddori: s’iscontru finale fiat cumintzadu in s’arbeschidòrgiu de domìniga su 30 mese de làmpadas de su 1409, (al alva de Domingo del mes de Junio: gasi aiat iscritu in is Anales de sa Corona de Aragona s’istòricu aragonesu Geronimo Zurita); cando s’esèrtzitu sìculu-catalanu-aragonesu, lassadu s’acampamentu aiat cumintzadu a avantzare in modu ordinadu (cun horden) finas a lòmpere a unu mìlliu a sud-est de Seddori (Sent Luri).
In dae in antis ddoe fiat Pietro Torrelles (en s’avanguàrdia Pedro de Torrellas), su capitanu generale, cun 1000 mìlites e 4000 sordados (cun mil hombres de armas, y quatro mil soldados), imbetzes su re Martinu su Giòvanu, prus in segus ghiaiat sa cavalleria e su restu de s’esèrtzitu formaiat sa retroguàrdia. A issas si contraponiat, istupende·nde de repente dae palas de unu cùcuru casi a oriente de Seddori, galu mutidu Bruncu de sa Batalla, s’esèrtzitu giudicale cumandadu dae su re arborensu Guglielmo de Narbona-Bas cun is fantes e is cadderis suos (cun toda sa gente de caddu, y de pias), cuados a palas de su serragu. No ischimus cantu tempus est durada sa batalla, Geronimo Zurita allegat in modu genèricu de “por buen espacio”, est a nàrrere “pro unu bellu pagu de ora”.
De seguru sa batalla est istada mala e furiosa, e a dolu mannu disacatosa pro is Sardos. Sa tàtica de s’esèrtzitu Aragonesos difatis, chi si fiat postu a “cotza”, aiat isprantzadu su fronte de is fortzas sardu-arborensos chi investidas a su tzentru, sunt istadas ispetzadas in duos truncones. S’ala de manca si fiat partzida cussa puru in duas partes: sa prima si fiat retirada conca a Seddori, in ue aiat agatadu amparu in su burgu afortigadu e in su casteddu de Lionora; is muros però no aiat poderadu a s’assaltu e is fortzas aragonesas fiant resèssidas a imbucare ochiende belle totu sa populatzione tzivile, sena pompiare nen fèminas nen pipios. 300 fèminas sunt istados fatas presoneras. Su segundu bucone de s’esèrtzitu, ghiadu dae su re Gullielmu III, aiat agatadu aprigu in su casteddu de Monreale, pagos mìllios a largu de Seddori: “el Vizconde cun los que escaparon huiendo de la batalla, al castillo de Monreal” si dd’aiat iscampada.
Fiant abarrados mortos imbetzes 5000 Sardos (y murieron en el campu hasta cinco mil), e 4000 fiant istados atzapados, semper segundu is fontes Aragonesas, chi duncas tocat a ddas leare comente abba in cadinu. A s’imbesse, aiant pèrdidu sa vida pagos ibèricos (Murieron en esta batalla de la Parte del Rey muy pocos, y los mas senalados fueron, el vizconde de Orta, don Pedro Galceran de Pinos, y mossen Ivan de Vilacausa). Is fontes aragonesas non narant nudda de is sordados simpres, chi forsis pro issos non contaiant nudda.
Su logu acanta est acontèssidu s’istragu, in unu montigru a pustis de sa rugrada pro “Villa Santa” castiende cara a Futei, at poderadu finas a oe su nùmene tristu de “S’ocidròxiu”, est a nàrrere s’ammatzatoju. In cue paris cun mìgias de sardos, no est istada ispèrdida sa soberania e s’indipendèntzia natzionale de sa Sardigna ebbia, ma sa matessi libertade de is Sardos.
Bidu totu custu, sa pregunta chi nos benit a conca est: ite tenimus de festare su 30 de làmpadas, prus che totu in Seddori, in ue cada annu si torrant a remonare cussos fatos orrorosos? De festare non tenimus nudda. A s’imbesse tenimus meda de ammentare e de mentovare, pro connòschere s’istòria nostra: siat is derrotas siat is vitòrias. Pro connòschere su passadu nostru, chi pro tempus meda est abarradu interradu e atacadu, torrende a nde ddu istudare. A manera chi si fùrriet a fatu nou chi intèrrogat s’esperièntzia de su tempus atuale, pro afrontare su presente in s’atualidade drammàtica sua, pro definire un’orizonte de sensu, pro nos collocare e pro abitare, abertos a su respiru suo, su mundu, gherrende contra su tempus de s’iscaressidòrgiu e de s’olvidu.
Pro ite unu pòpulu chi non connoschet s’istòria sua, su tempus coladu, non tenet nen boghe, nen unu cras!

Foto leada dae su blog Pesa Sardigna 

battalla

Leave a Reply

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

You are commenting using your WordPress.com account. Log Out /  Change )

Google photo

You are commenting using your Google account. Log Out /  Change )

Twitter picture

You are commenting using your Twitter account. Log Out /  Change )

Facebook photo

You are commenting using your Facebook account. Log Out /  Change )

Connecting to %s