SPRAR e CAS, ite cosa sunt…

Ascurta s’àudio

Sos flussos migratòrios chi ant interessadu s’Itàlia in sos ùrtimos annos sunt istados gestidos a livellu territoriale pro mèdiu de duos printzipales istitutos: CAS e SPRAR. Duos acrònimos chi identìficant de pare a pare sos Tzentros de Acoglièntzia Istraordinàriu e su Sistema de Amparu pro Richiedentes (o Pedidores) de Asilu e Refugiadosados. Sos primos sunt nàschidos partende dae bandos pùblicos publicados dae sas Prefeturas e indiritzados a Organizatziones de su tertzu setore. Si trata de unu sistema gestidu dae sas Prefeturas e dae Organizatziones de tipu privatìsticu sena s’interessamentu diretu de sas amministratziones locales.

Su Sistema de Amparu pro Pedidores Asilu e Amparados (SPRAR), identìficat imbetzes sa retza de sos entes locales coordinada dae unu Servìtziu tzentrale, chi pro sa realizatzione de progetos de acasàgiu integradu atzedent a sas risursas de su Fundu natzionale pro sas polìticas e sos servìtzios de s’asilu e chi àtuant sos interventos issoro in collaboratzione cun realidades de su tertzu setore.

Su printzipale obietivu de su SPRAR est su de cunsentire a is richiedentes asilu e titulares de amparu internatzionale de aviare percursos de inserimentu sotziu-econòmicu in bista de sa (ri)conchista de s’autonomia issoro. A custu primu giustu s’agiunghet cuddu de realizare custos percursos in manera sostenìbile e cun unu protagonismu forte de sos sìngulos cuntestos territoriales.

Sos interventos de acoglièntzia integrada realizados dae sa retza de su SPRAR frunint a sos richiedentes asilu e a sos amparados servìtzios e trastos diferentes: su papare e allògiu, servìtzios a sa persone (donamentu cura sotziu-sanitària, inserimentu iscolàstici, imparu de sa limba italiana, orientamentu a su territòriu e a sos servìtzios suos), orientamentu legale, cursos individuales de inserimentu sotziu-econòmicu.

Si in s’àmbitu de sos progetos SPRAR sos richiedentes asilu e sos amparados sunt sos benefitziàrios printzipales de sas atziones postas in èssere, sos Comunos sunt sos beros protagonistas de su progetu. Sos entes locales chi detzident de pigare parte a unu progetu chi riguardat sa retza SPRAR, difatis, tenent un’autonomia prus manna pro sa gestione de sa presèntzia de sos richiedentes asilu e amparados in su territòriu pròpiu, gràtzias a una collaboratzione ativa tra Comuna, Prefetura e tertzu setore, e s’oportunidade de torrare a animare e fàghere crèschere sas biddas piticas o sos bighinados, siat in su pranu istruturale siat in cussu culturale, de su traballu e de s’isvilupu de is impresas.

Sas Comunas aderentes a sa Retza tenent, annotamala, medas agiudos in su pranu econòmicu; su Ministeru de s’Internu, difatis, èrogat su 95% de sas risursas econòmicas netzessàrias pro sa realizatzione de sas mesuras de acoglièntzia, lassende su 5% de cofinantziamentu a s’Ente Locale, chi at a pòdere detzìdere si lu licuidare in dinari o cun sa valorizatzione de benes, servìtzios e personale. In prus de totu custu, sas Comunas chi sèberant de donare vida a unu progetu SPRAR ant a benefitziare in ogna fase de suportu, assistèntzia e controllu dae parte de su Servìtziu Tzentrale.

Sas Comunas aderentes a sa retza SPRAR tenent peri diritu a sos profetos de sa Clàusola de Salvaguàrdia prevìdida dae sa diretiva noa de su Ministeru de s’Internu de su 11 de mese de ladàmine 2016, in base a sa cale custos ant a èssere esonerados dae s’ativatzione de àteras formas de acoglièntzia. Pro mèdiu de sa retza SPRAR sos Comunos podent realizare (finas) 3 tipologias de Progetu: Ordinàriu, de Assistèntzia Sanitària/Sotziale, pro Minores. Sos Progetos Ordinàrios, sos chi sunt istados ativados de prus, sunt indiritzados a s’acoglièntzia de nùcleos familiares, fintzas monoparentales, e de sìngulos/as. Sos Progetos de Assistèntzia Sanitària/Sotziale sunt  imbetzes pro sas persones chi bisòngiant de curas longas siat de natura fìsica, siat psicològica. Sos Progetu pro sos Minores, infines, sunt dedicados a minores istràngios no acumpangiados. Podent aderire a sa retza SPRAR totus sos Entes Locales, chi non siant giai titulares de SPRAR. Fintzas custos ùrtimos podent seberare de donare vida a formas noas de acoglièntzia a cunditzione chi sèberent una tipologia diferente de progetu de su chi est giai in cursu. A parte sa modalidade de adesione pro sos sìngulos comunos, pro custos est prevìdida peri sa possibilidade de aderire in modalidade assotziada, creende unu partenariadu tra entes locales.

sprar4

Advertisements

Leave a Reply

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

You are commenting using your WordPress.com account. Log Out /  Change )

Google photo

You are commenting using your Google account. Log Out /  Change )

Twitter picture

You are commenting using your Twitter account. Log Out /  Change )

Facebook photo

You are commenting using your Facebook account. Log Out /  Change )

Connecting to %s