Ascurta s’àudio: https://drive.google.com/file/d/13VVv0ETk6gDxxQxtVDqcCqQIEAK1nkPp/view?usp=sharing

De sa Gherra Manna, costada a s’Itàlia 650 mìgia mortos e 2 miliones tra feridos e castigados (sa parte prus manna meridionales), su responsàbile mannu est Vitòriu Emanuele III de Savòia, chi dd’aiat imposta a s’Itàlia contra a sa voluntade de su Parlamentu. Non solu s’Itàlia aiat traìghidu is alleados cosa sua de sa Trìplitze Alleàntzia, ma aiat otènnidu, a sa fine, su chi diat àere pòdidu otènnere sena ispainamentu de sàmbine. Un’àtera de is pàginas nieddas de Domo Savòia.
In custos meses, in medas tzitades italianas, sunt apressibende pro cuncordare is manifestatziones tzelebrativas de su tzentenàriu de sa Gherra Manna (1918-2018) chi s’ant a fàghere in su mese onniasantu chi benit. In cussu mese fiat acabbadu in su 1918 s’isfortzu bèllicu de s’Itàlia contra a s’Àustria, santzidu dae su bulletinu de gherra n. 1268 pubblicadu su 4 de onniasantu cun sa firma de su cumandante supremu de s’Esèrtzitu Armandu Diaz chi in su cumentzu naraiat:
“La guerra contro l’Austria-Ungheria che, sotto l’alta guida di S.M. il Re, duce supremo, l’Esercito Italiano, inferiore per numero e per mezzi, iniziò il 24 maggio 1915 e con fede incrollabile e tenace valore condusse ininterrotta ed asprissima per 41 mesi, è vinta…”
Unu bulletinu tzelebrativu e triunfalìsticu de una vitòria chi fiat costada a s’Itàlia 650 mìgia mortos e 2 miliones tra feridos e castigados.
Mortos, murcos, istrupiados: is prus de custa “petza de masellu” fiant meridionales. Un’istragu chi si nde podiat èssere fatu a mancu chi s’esseret impreadu unu pagu de giudìtziu, imbetzes de mandare a si fàghere ochire in is trintzeras de su Carsu sa mègius gioventude italiana e sarda, pro pònnere mente a su disinnu criminale de is chi, Vitòriu Emanule pro primu, contra a sa voluntade de su Parlamentu e de sa majoria de is italianos, cheriant sa gherra a ogna còstitu.
Est pretzisu pro custu a contare e a documentare cussas beridades chi, a s’ispissu, is libros de istòria e is testos iscolàsticos nos ant semper atacadu. S’itàlia, a su cumentzu de sa Gherra Manna su 28 de mese de argiolas de su 1914, fiat vinculada dae su patu cun sa Trìplitze Alliàntzia cun sa Germània e s’Àustria, patu militare e de defensa santzidu in su 1882, chi obligaiat custos tres istados a si defensare s’unu cun s’àteru si unu de issos èsseret istadu agredidu dae un’àteru istadu.
A su cumentzu de sa gherra in su mese de argiolas de su 1914 s’Itàlia, bronta a giumpare su fossu, cun s’oportunismu suo de semper, nd’at a essire dae sa Trìplitze Alleàntzia cun Àustria e Germània e, in atesa de is eventos, at a assùmere sa positzione de neutralidade, chi at a durare finas a su 23 de maju 1915, die chi at a decrarare gherra a s’alleadu suo de prima, est a nàrrere a s’Imperu Austu- Ungàricu chi fiat dispostu a fàghere a s’Itàlia una cantas cuntzessiones territoriales si no esseret intrada in gherra contra a is impèrios tzentrales.
Ma ite fiat acuntèssidu in cussos deghe meses tra s’inghitzu de sa Gherra Manna, su 28 de mese de argiolas de su 1914, e s’intrada in su cunflitu de s’Itàlia, su 23 de de maju de su 1915, chi finas a tando fiat abbarrada neutrale? In cussos meses s’Itàlia fiat bronta a si bèndere a su mègiu comporadore, beniat acroada e tirada a sa giancheta dae is impèrios tzentrales dae una banda e dae is potèntzia de s’intesa dae s’àtera.
Is primos, Àustria Ungheria e Germània, cun is cales s’Itàlia aiat sutascritu su patu de non agressione de sa Trìlitze Alleàntzia, s’auguraiant, pro non esserent custrintos a abèrrere un’àteru fronte de gherra, chi s’Itàlia s’abarraret neutrale, ofrende in càmbiu a su guvernu italianu unu muntone de cuntzessiones territoriales chi diant àere permìtidu, sena ispainamentu de sàmbene, de cumplatare su protzessu de Unidade natzionale.
Is segundos, is Istados de s’Intesa cun Fràntzia e Inghilterra in prima fila, a s’imbesse, boliant chi s’Itàlia intraret in gherra pro more de abèrrere un’àteru fronte in su versante italianu e pònnere in dificultade is impèrios tzentrales, prus che totu s’Àustria, ofrende a gherra finida àtera cuntzessiones territoriales.
Fiant istados meses de intzertesa, dae su mese de argiòlas de su 1914 a maju de su 1915. Is tratativas chi andaiant a in antis in su mentrestempus chi in su Parlamentu, in pratzas, tra sa gente, aumentaiat s’opositzione tra neutralistas e interventistas.
Unu de is sustenidores prus cumbintos de sa neutralidade fiat Giovanni Giolitti, chi giughiat peri s’apògiu de sa majoria in su Parlamentu e in su Paisu, e chi pròpiu pro custa positzione sua aiat subiu atacos violentos dae parte de is interventistas chi fiant arribados peri a ddu meletzare a suta de domo sua in Roma.
Giolitti, in s’ora chi su capu de su guvernu Antonio Salandra traballaiat a iscùsiu cun is Istados de s’Intesa finas s’acòrdiu de Londra de su 26 de abrile de su 1915, cumbintu de sa debilesa militare de s’Itàlia, pensaiat ca sa cosa mègius fiatd sa tratativa dereta cun s’Àustria pro more de otènnere “meda”, sena imbucare in un gherra sambenosa chi diat àere causau lutos e tragedia, comente a s’acabbu fiat sutzèdidu a beru.
Giolitti a bonu contu fiat cumbintu ca s’Itàlia, poderende∙si foras dae sa gherra, diat àere pòdidu otènnere, sena ispaimamentu de sàmbine, totu is pretesas territoriales suas. De Giolitti e de s’edade giolitiana is istòricos diant dèpere fàghere una rivalutatzione istòrica giusta, imbetzes de sighire a ddu descrìere semper comente a su “Ministru de sa Malavida”.
Con sa firma de su Patu de Londra pro manu de su Presidente de su Cossìgiu Salandra, su 26 de arbile de su 1915, s’Itàlia s’ischierat cun is fortzas de s’Intesa e calat in gherra contra a is alleados betzos suos de sa Trìplitze Alleàntzia, Germània e Àustria. Pro de badas in is primas dies de maju de su 1915 sa diplomatzia austrìaca aiat fatu a su guvernu italianu un’oferta cumbeniosa a beru: sa tzèdida de su Trentinu e de totu s’oru otzidentale de s’Isòntzu, sa suberania subra sa tzitade de Valona e s’ìsula de Saseno, s’autonomia de su portu e de Trieste e sa possibidade de un’acòrdiu pro Gorìtzia e is ìsulas dàlmatas.
Fiat su mègius, o “su paritzu” comente naraiat Giolitti, chi s’Itàlia podiat otènnere, ma chi non aiat otènnidu pro ite su guvernu Salandra pro mèdiu de s’ambasciadore italianu in Londra, su marchesu Guglielmo Imperiali, su 26 de abrile 1915 aiait giai firmadu a iscùsiu su patu de Londra e non podiat torrare prus insegus, duncas, su problema prus importante, fiat su de agatare su cunsensu de is fortzas polìtica e de preparare s’opinione pùbblica a s’intrada in gherra de s’Itàlia.
Su 13 de mau 1915, leadu atu chi su guvernu fiat in minoràntzia e chi sa majoria de sa Càmera fiat neutralista, Salandra si fiat dimìtidu de primu ministru. Biende s’impossibilidade de torrare a formare unu guvernu nou, su mandadu fiat torradu in is manos de su Re Vitòriu Emanuele III, chi fiat nòdidu pro èssere un’interventista. Oramai fiat cosa de dies ebbia, sa gherra fiat inevitàbile, e difatis su 23 de maju s’Itàlia mandat sa decraratzione de gherra a s’Àustria.
In pagos faeddos a s’acabbu Salandra e su guvernu suo, paris cun su Re, aiant ordidu a iscùsiu de su Parlamentu e de su pòpulu e nche aiant tiradu s’Itàlia in gherra, una gherra maladita e tràgica, siat pro nùmeru disessidu de vidas umanas e de risursas chi at a costare, siat pro is efetos chi at a tènnere in sa sotziedade italiana cun s’aventu de su fascismu.
Comente si costumat a nàrrere, s’istòria non si faghet cun is si e cun is ma, ma però si su guvernu italianu àeret acansadu is cuntzessiones territoriales cumbeniosas chi s’Àustria fiat dispònnida a donare pro more chi s’Itàlia s’esseret abarrada foras de su cunflitu, non nche diant èssere istados prus 650 mila mortos e prus de 2 miliones de feridos e istrupiados cun massajos e traballadores mandados a si fàghere istragare in is trintzeras de su Carsu, de su Piave, in Caporetto e in is detzimatzione ordinadas pro revesa dae is generales italianos etotu pro parare barra a is disertziones. ‘Petza de masellu’ mescamente dae su meridione e dae is ìsulas: sitzilianos, sardos, calabresos, campanos e lucanos, pro ite is de su Nord serbiant de prus in is fàbricas de armas e cannones.
Una gherra inùtile, un’istragu inùtile, aici comente dd’aiat definida su papa de tando, Beneditu XV°, e chi, comente amus bidu, si podiat finas evitare. Una gherra chi sa curpa est totu de su re Vitòriu Emanuele III de Savòia e de s’istadu majore suo, de su guvernu e de is polìticos gherrajolos chi no ant tènnidu perunu repentimentu a sacrificare sa mègius gioventude de cussu tempus.
E si s’Itàlia, in su gèsperu de sa gherra, diat àere atzetadu is cuntzessiones territoriales ofridas dae s’Àustria, chi a sa fine torraint cun is territòrios conchistados cun is armas e cun su sacrifìtziu de miliones de vìtimas, immoe non diamus a èssere inoghe apressibende pro festare su tzentenàriu de una vitòria costada unu muntone de dolore e de vidas. De tzelebrare cuss’’istragu inùtile chi posca est passadu a s’istòria cun su nòmene de “vitòria mutilada”, oe nde aiamus fatu a beru a mancu.

(Boddidu dae http://www.inuovivespri.it/2018/07/31/la-prima-guerra-mondiale-inutile-come-i-savoia-che-la-imposero-allitalia/#_

grande-guerra

Annunci